Quan era menuda, de tant en tant, a la meua germana li agradava improvisar una petita perruqueria al menjador de casa. Només tenia una clienta, la mare, qui infinitament pacient, mentre mirava la televisió, es deixava fer. Solia començar amb una trena, després tornava a pentinar-li la melena, tot seguit una cua en un costat i, així, sense pausa, tots els pentinats possibles. Ella, el que volia, era ser perruquera, és clar. Jo també, sovint, m’hi afegia al joc, però mai no he estat especialment destra en aquesta habilitat i, per tant, me’n cansava ràpid, afortunadament per a la mare que, després de tot, semblava que s’acabara d’alçar de dormir en compte d’haver passat per la perruqueria. Ja de grans, i com era d’esperar, cap de les dues ens hem dedicat a aquesta professió, ni tampoc exercim de mestres, caixeres de supermercat, secretàries, actrius de teatre, presentadores de televisió, dissenyadores de moda ni altres ocupacions més amb què, durant la infantesa, havíem fantasiejat.
De fet, de professions, n’hi ha moltes, tantes com vulguem imaginar i Kellen Hatanaka bé que ho revela en Work, an occupational ABC, un recorregut alfabètic a través dels llocs de treball més insospitats, divertits, emocionants i alternatius. Així, en aquest abecedari en imatges cada lletra de l’alfabet està representada per una ocupació diferent i aquestes es presenten intel·ligentment inserides en enginyosos acudits visuals, com ara un carnisser que corre malhumorat rere dues mofetes que escapen amb un rastre de llonganisses al llarg d’un carrer on la lletra amb què es correspon es camufla entre els edificis, un llenyataire que no se n’adona que un castor mossega el tronc que es disposa a tallar i que aquest no és més que la lletra que li pertoca i una enginyera naval que es sorprén en trobar el vaixell dissenyat destrossat per la mateixa lletra de l’abecedari amb què comença la seua professió. Altres, de vegades, aprofita les pàgines dobles per formar parelles complementàries, com per exemple el conjunt musical format per un vibrafonista i una cantant de casaments les inicials dels quals, en anglés, la llengua original d’aquesta publicació, van seguides.
Hatanaka és un il·lustrador canadenc que mostra un estil elegant i sofisticat, amb imatges de colors pàl·lids i d’essència minimalista. El seu és un treball que combina els elements digitals amb altres dibuixats a mà, una pràctica que brinda il·lustracionss netes i sense estridències, com les d’aquest llibre, les quals suggereixen serenitat i placidesa. Però, tot i aquesta calma aparent, el llenguatge corporal dels personatges i el moviment dinàmic de cada imatge és totalment expressiu, malgrat la manca conscient de trets facials amb què es presenten. Amb tot, aquesta absència de propietats figuratives no s’ha de considerar com una pèrdua sinó com un valor afegit i un enriquidor recurs plàstic.
És per l’atractiu i la seducció estètica que susciten les il·lustracions que aquest llibre agradarà tant als infants com als adults però, alhora, també ho farà per les opcions de lectura que origina i les possibilitats interpretatives que ofereix, no sols visuals, que en són moltes, sinó també textuals. A més, al final hi ha un glossari amb els oficis esmentats en l’abecedari i amb una descripció al voltant de tots aquests amb un sentit de l’humor subtil i encantador. Ara bé, algú ha sentit parlar d’un xenòleg abans? Doncs això, potser és que el món vital i laboral no és altra cosa sinó reinventar-se constantment i seguir somiant, com quan érem menuts, amb allò que volem ser i fer en la vida.
