‘Coneixes la Pippi Calcesllargues?’: subversió i feminisme a la literatura per a infants

Vaig conéixer Pippi un estiu, ara fa molts anys i, d’aleshores ençà, que m’acompanya. Cada matí, en desdejunar, acudia fidel al sofà a l’hora puntual de Pippi Langstrum, la sèrie de televisió sueca basada en les novel·les d’Astrid Lindgren (1907-2002). M’agradava. M’agradava tant que, un temps després, vaig demanar a una amiga que em deixara el llibre que li vaig trobar de casualitat regirant-li la prestatgeria. Recorde devorar-lo amb la mateixa intensitat i fascinació que la primera vegada que vaig descobrir aquesta història a la pantalla; amb l’embruix de llegir i saber de nou sobre una protagonista femenina tan encisadora i diferent a la resta. Ja de gran, m’he acostat també a l’escriptora que va crear aquesta obra, he aprofundit en la seua biografia, dura i valenta, gràcies, entre altres, a la pel·lícula Becoming Astrid, que ací també us recomane, i m’he retrobat amb la xiqueta que vaig ser amb la lectura de l’àlbum Coneixes la Pippi Calcesllargues? Es tracta d’una edició especial de Kókinos amb les il·lustracions originals per a la publicació de l’any 1947 d’Ingrid Vang Nyman (1916-1959), la primera a dibuixar un dels personatges més imaginatius, divertits i extraordinaris de la literatura per a infants en un estil ingenu, espontani i colorista.

Òrfena de mare i filla del capità Efraim Långstrum, rei dels mars i dels caníbals, Pippilota Victualia Rogaldina Sotomins és una xiqueta de nou anys d’edat que viu sola. Bé, no del tot, ja que sempre l’acompanyen un cavall pigat i el Senyor Nilsson, un mico ben simpàtic. Única i extravagant, Pippi té uns costums totalment allunyats de la quotidianitat d’altres infants, com per exemple, les rutines diàries d’Annita i Tommy, els seus veïns i, sobretot, millors amics. Se’n va al llit quan vol i dorm amb el cap als peus; es vesteix sense tindre en compte ni la talla ni el color, amb un vestit cosit amb retalls de tela, unes sabates que li venen grans i uns calcetins fins als genolls que li donen el nom; es pentina com li ve de gust i sempre porta dues trenes ben estirades i menja com i allò que vol, com ara els espaguetis amb tisores i milers de creps per a esmorzar (que prepara ella mateixa amb cura i dedicació al terra de la cuina).

Així, Pippi, aparentment, no necessita de l’ajuda de cap adult per a sobreviure. És decidida i té la sort, a més, d’estar dotada d’una força sobrehumana, una propietat física que la porta a defensar el baül de monedes d’or dels lladres que, de nit, assalten sa casa a la cerca d’aquest tresor. Tanmateix, disposa també d’una espasa i una pistola, pel que puga ser. ¿Us imagineu cap altra protagonista infantil actual que guarde aquests instruments violents per a protegir-se? Certament, ara ens costaria trobar una altra Pippi, tan desmesurada, contestatària i independent com la va pensar Lindgren; una xiqueta que desafia sense por l’ordre establert i s’enfronta a tothom que l’obliga a viure com es pressuposa que hauria de fer-ho. Amb tot, cal dir com n’és també de candorosa i protectora amb qui estima i com basteix intel·ligentment la vida a partir de les experiències viscudes i no de les imposicions dels adults.

Amb aquestes credencials, resulta innegable reconéixer que Pippi Långstrum va revolucionar la literatura per a infants a mitjans del segle XX i sembla que, a hores d’ara, continua, per sort, amb aquesta intencionalitat. Durant molt de temps, però, a Astrid Lindgren li va costar trobar una editorial que publicara les aventures de Pippi, perquè consideraven que no era un llibre que donava un bon exemple, per ser massa irreverent. És per això precisament que hui la reivindique, per la seua gosadia però alhora perquè ha estat creada per una escriptora i representada per una il·lustradora. Tres noms en femení que conflueixen deliciosament i contribueixen des d’una posició impecable de qualitat literària i estètica en aquesta revolta silenciosa —i imparable— que reclama que les dones també escrivim, també il·lustrem i també hem sigut i som protagonistes d’una història. Celebrem doncs aquesta edició i brindem per totes les altres Pippis, Astrids i Ingrids que hi són i que vindran.