Els que vivim a València ho sabem de massa. En Falles només hi ha dues opcions: fugir o deixar-se dur. I jo, ja fa uns anys, que m’he decantat per la segona. És per això que, ara, no sols espere amb impaciència la setmana fallera, sinó que, a més, cada any, abans que el calendari marque l’arribada del mes de març, i a conseqüència d’aquesta passió fallera recent, em sorprenc indagant amb certa urgència al voltant de qualsevol llibre il·lustrat sobre aquesta temàtica tradicional. Però, malgrat la facilitat per trobar plans alternatius a l’agenda oficial, ensopegar amb una publicació per als infants sobre les falles és ben complicat. No obstant això, enguany, Bromera s’ha avançat i, com si m’hagués llegit el pensament, m’ha fet arribar Visca les Falles, un conte de Teresa Broseta amb il·lustracions de Sergio Sempere. Precisament, el que estava buscant.
Aquesta publicació forma part de la col·lecció «Anem de Festa», una sèrie de narracions infantils il·lustrades per a mostrar als més menuts la idiosincràsia i les particularitats de les festes més destacades del País Valencià que està inspirada en el recull «Tradicions» de La Galera. De fet, l’editorial catalana va triar el darrer any l’escriptor valencià Carles Cano per a presentar un títol dedicat a aquesta celebració Amb tot, el conjunt de llibres editat per Bromera sol estar protagonitzat per famílies en què un adult explica als infants en què consisteix la festa, alhora que els fa de guia per a descobrir-ne tots els detalls. Tal i com succeïx en el llibre de Broseta i Sempere.
Així doncs, l’autora construeix el relat mitjançant un senzill argument: l’avi de Joan i de Mei, que acaba d’arribar de la Xina, els anima a apuntar-se a una falla del barri perquè puguen descobrir i gaudir per primera vegada dels coets, els bunyols, les bandes de música, els monuments i tota la resta d’elements i celebracions que formen part de les falles. Més enllà del resum faller, el que busca el llibre és mostrar una descripció amable del comportament infantil, de la il·lusió dels infants vivint i participant de la festa. És per això que, les il·lustracions de Sempere, acompanyen la narració i encomanen l’entusiasme festiu amb la presència constant d’un simpàtic coet que s’amaga en cadascuna de les pàgines i que els més menuts hauran de localitzar entre la resta dels personatges.
Cal reconéixer que, iniciatives com aquesta que concedeixen el protagonisme a les falles són, indubtablement, un pas endavant cap al descobriment d’un tema ampli i vast que ofereix perspectives diferents des de les vessants més diverses, com ara festives, culturals, literàries, artístiques, musicals, etc., alhora que reconeixen la potencialitat i la màgia que té una festa com aquesta i la posen en valor. És necessari, doncs, aplaudir-les i felicitar-les per tal que no s’aturen en aquest únic exemple ja que encara són possibles altres històries il·lustrades interessants que revitalitzarien l’aprofundiment de les festes i la cultura tradicionals. No debades, entre la varietat de possibilitats de presentació, com ocorre amb els monuments fallers, en aquesta ocasió s’ha optat per un estàndard visual i textual més convencional, però encara hi ha moltes altres possibilitats amb què sorprendre’ns. Que siguen benvingudes doncs.
