Hannah Höch, una provocació visual

M’agrada fer llistes dels llibres il·lustrats que vull. Així, quan en descobrisc un de nou durant els meus, cada vegada més a sovint, moments de procrastinació, aquest passa directament al catàleg de pendents i, com a conseqüència, a la categoria de necessitats vitals urgents. Aquestes anotacions personals tan sols les faig públiques quan s’acosta Nadal, el meu aniversari o si un d’aquest llibres m’obsessiona especialment i el demane amb insistència i sense cap excusa perquè no puc esperar més. Ara bé, la meua dèria pels àlbums il·lustrats és, a hores d’ara, coneguda i, de vegades, arriben regals que no he sol·licitat. I clar, durant uns instants, visc en la incertesa. I, fins i tot, en el pànic. Perquè no sempre m’ho encerten. Precisament, el darrer Nadal, mon pare, desoint-me les demandes, em va sorprendre amb Hannah Höch. Álbum ilustrado (2012), un llibre d’una autora que desconeixia. Completament. I, he de confessar, que no era una aposta fàcil. Gens. Però, tot i les meues pors, i la meua desconfiança, aquest ha estat un present ben interessant.

És a causa d’aquest llibre, sortosament, que he descobert Hannah Höch (1889-1978), una de les tantes dones que els estudis d’Història de l’Art i les universitats solen oblidar. Es tracta d’una artista plàstica i fotògrafa alemanya integrada en el moviment Dadà que va utilitzar com a manera d’expressió el fotomuntatge per a denunciar la societat masclista i misògina en què vivia. De fet, Höch està considerada com una pionera en aquesta tècnica ja que, amb només l’ajuda de tisores i cola, creava imatges novedoses que donava per acabades quan la diferència respecte l’original era ja tan radical que resultava impossible reconéixer-ne la procedència. Aquesta manera de crear la va traslladar també al llibre infantil i, així, les màgiques i fantàstiques criatures que apareixen en Hannah Höch. Álbum ilustrado són una mostra deliciosa del seu art alhora que s’acompanyen d’unes rimes breus i enginyoses escrites també per Höch.

IMG_20160404_121618

Aquest àlbum il·lustrat presenta, per tant, les aventures de tot un seguit de personatges animats, com ara Doña Prisas, el Insatisfecho y Pelochiribitas, juntament amb altres més, en una espècie de recreació onírica d’un possible jardí zoològic. Malgrat l’obsessió de l’artista per distanciar-se i transformar fins l’extrem el significat visual de les imatges originals, s’identifiquen alguns elements aïllats en els seus collages, com ara els pèsols de la il·lustració de l’ocellet Tonita, que s’uneixen per a crear una vegetació exuberant, o les perles que componen el cos allargat de la serp que anomena, casualment, Boa Perlina. Amb tot, altres dels recursos predilectes de Höch per allunyar-se de la imatge primigènia són el joc de les proporcions exagerades i l’encaix deliberadament forçat dels elements més diversos però, és especialment suggeridor, per la seua força plàstica, la presència constant de fibres de colors que atorguen una impressió orgànica i corpòria exquisida als animals i les plantes que habiten les il·lustracions.

L’edició d’aquesta obra per part de la col·lecció «Los Cuentos de la Cometa» de l’editorial Gustavo Gili, és, sense dubte, tota una declaració d’intencions. A més de l’alt valor artístic, es tracta d’una publicació gens convencional dins del món dels àlbums il·lustrats en concret i de la literatura infantil en general, la qual s’erigeix com una primera porta d’entrada a l’art per als més menuts, un fet que la fa particularment captivadora i coratjosa. Aquest àlbum és, en definitiva, una d’aquelles lectures visuals que contribueixen al desenvolupament de la sensibilitat artística i l’opinió estètica dels infants, tan necessària i tan oblidada. Per això, unes paraules del nebot al final del llibre ja recorden que, per a Hannah Höch, «veure és més important que pintar i dibuixar, perquè això s’aprén. ¡Cal saber veure!», és a dir, entendre intel·lectualment. Prenem nota, doncs, i gaudim amb molts més àlbums com aquest.

1 Response

Leave a Reply