‘Un amic ens espera’: l’alegria de recuperar alguns plaers

Recorde quan viatjàvem en un Renault 5 de color verd corfú. Aleshores, encara n’érem quatre i, tot i que bé dormíem, o bé jugàvem a les cartes, els viatges es feien llargs, llarguíssims, en aquell cubicle tan petit on hi havia temps per a fer moltes coses abans d’arribar a la destinació, fins i tot barallar-se, una activitat en la qual s’ha de reconéixer que requéiem molta estona. Tot tractant d’entretenir-nos i fer-nos el trajecte més curt i agradable, els pares havien d’enginyar-se-les com podien perquè la meua germana i jo focalitzarem el conflicte absurd que ens ocupava en altres quefers menys fatigosos de suportar. En un d’aquests intents, un dia, el pare ens va dir: «estigueu atentes, que la primavera ens espera». I, així, mentre sonava Vivaldi, ens asserenàvem el mal humor i romaníem callades i expectants fins que de sobte el pare va cridar: «ara!» I, mentre feia com que llançava flors cap a nosaltres i la mare li demanava que les mans, al volant, ens descobria, efectivament, «La Primavera» de Vivaldi. I nosaltres, tan contentes.

Aquesta celebració de l’alegria, l’entusiasme pels petits plaers i el desig de motivar una il·lusió en la menudalla a partir de les coses més senzilles és, precisament, el que he trobat a Un amic ens espera (Símbol, 2018) de Marie Dorléans, un àlbum que em venia molt de gust ressenyar i que, per unes coses o per altres, no he pogut fer com cal fins ara. Aquesta és la història de l’enigmàtic recorregut d’una família una nit d’estiu. Contràriament a la meua anècdota, en què el vehicle és el mitjà de transport, la narració es centra ací en una excursió a peu, quan els pares desperten els infants de matinada i els porten a deixar el poble on viuen, a creuar una vall, a endinsar-se en un bosc i a pujar fins a una muntanya. On van? Aquesta és la pregunta a què desitgem donar resposta mentre copsem amb impaciència una pàgina rere l’altra. Ara bé, una cosa us diré, gaudiu de la travessia i de les imatges amb la calma que demanen, perquè aquesta és una autèntica meravella il·lustrada que s’ha de mirar a poc a poc i sense pressa per arribar al final.

Es tracta, a més, d’un àlbum de gran format, unes dimensions totalment justificades que fan del cel un protagonista més de la narració, accentuen la verticalitat del recorregut i alhora amplifiquen deliciosament la bellesa de les il·lustracions. De fet, tot i que el text descriu amb precisió els sorolls, però també el silenci, proporciona detalls sobre les olors, «dels lliris i l’aroma de molsa», i les sensacions viscudes, gairebé podríem sentir cantar els grills despertant-nos els cinc sentits, certament, la poètica del relat es percep, sobretot, a través de la magnitud d’unes imatges tenyides de degradats de blaus diferents que aconsegueixen transmetre la màgia i la quietud de la nocturnitat. Són, per tant, unes composicions monocromes i majestuoses, que es mouen entre la nostàlgia i el realisme i es treballen acuradament amb ploma i tinta. A la fi, cal ressaltar també els efectes sorprenents de la llum provocada per l’interior de les cases, atenció a l’espectacularitat de la il·lustració del gran hotel, del tren i de les llanternes que espurnegen el camí.

Submergir-se en les ombres, adaptar la mirada a la foscor de la nit, explorar els detalls i confirmar que res no es descobreix a primera vista sinó que hem d’aprendre a desxifrar els codis de la penombra juntament amb aquesta família és, en essència, l’objectiu d’una oda als passejos i la natura amb un final amb un canvi cromàtic tant sorprenent com encegador. Celebrem, doncs, la publicació d’un àlbum que, tot i haver oblidat qui l’ha traduït en l’edició al català i els dubtes que em genera la tria del títol, ha obtingut el reconeixement de la crítica, el Premi Landerneau des lecteurs 2019 i esdevé, en definitiva, la invitació que esperàvem finalment per a abandonar la casa on darrerament tantes hores hem passat, dia i nit, i fugim cap a la llibertat que l’espai obert ens ofereix. Així les coses, no puc afegir res més que llegiu-lo, passegeu-lo i gaudiu-lo.