Les falles en la literatura per a infants (I)

L’origen de les falles es relaciona amb els focs rituals que es celebraven en l’equinoci de primavera per a enterrar l’hivern. Fa molt de temps, els fusters encenien una foguera feta amb borumballes, trossos de fusta i mobles vells. En altre moment, hi van afegir un ninot que satiritzava el personatge més popular d’aquell any fins que, a poc a poc, s’ha arribat als monuments que es planten actualment. A València, ens hem anat avenint tant a aquesta festa que només entrar març la ciutat comença amb els preparatius i no descansa fins el dia 20. Les falles afecten qualsevol altra activitat i la millor estratègia per sobreviure-hi és fugir o unir-se a elles i deixar-se dur fins la nit de la Cremà.

Amb tot, aquesta eufòria festiva valenciana ha estat una mica oculta o oblidada per la literatura infantil. Gemma Lluch apuntava fa uns dies com les festes tradicionals catalanes han estat sempre més representades en les nombroses narracions escrites per als més menuts sobre La diada de Sant Jordi, la nit de Sant Joan i el nadal i el tió, per exemple. Però, feliçment, el passat mes de febrer la Galera, en la col·lecció Tradicions, ens sorprenia amb Les falles, un relat de Carlos Cano i il·lustrat per Roser Calafell sobre aquesta festa que és explicat a través de les vivències dels xiquets Roseta i Tonet, fallera major i president infantil d’una falla de València.

Carles Cano és un reconegut escriptor valencià que gaudeix escrivint històries i potser més contant-les. Ara, servint-se de les veus de Roseta i Tonet fa un recorregut pels actes més importants de les falles. Comença, evidentment, per la Crida i continua amb altres com ara l’arreplegà del ninot, la plantà, la despertà, les mascletades, l’ofrena i els castells de focs artificials de la nit. La cremà, que posa fi a les falles, és el que marca també el final del conte. Més enllà del resum d’actes fallers, el llibre mostra sobretot una descripció afectuosa del comportament infantil, de la il·lusió i la ingenuïtat dels infants vivint i participant de la festa.

Les il·lustracions de Roser Calafell contribueixen agradablement en aquest retrat d’actituds infantils. Aquesta il·lustradora catalana ha aconseguit captar les peculiaritats i els detalls estètics de la festa. L’ambientació i la reproducció, de vegades, arriba a ser tan fidel que fins i tot es reconeix un personatge singular de la ciutat que aquestes falles està sent més notícia que mai per una qüestió lingüística força inapropiada. Amb tot, les expressions d’alegria a l’hora de tirar coets, de cansament una vegada lliurat el ram a l’ofrena i de tristesa durant la cremà de la falla d’ambdós xiquets són dibuixades amb delicadesa i bon gust per aquesta il·lustradora amb un positiu ressó de l’estil de Roser Capdevila.

Concedir el protagonisme a les falles significa fer un pas endavant cap al reconeixement de la potencialitat i la màgia que té una festa com aquesta. Així, Les falles exposa tot el seguit d’actes que conformen l’entramat fester als nostres dies amb una voluntat no només de familiaritzar els infants amb les nostres tradicions sinó també de posar-les en valor. Però, ¿per què no les celebrem a la tardor?, ¿quin sentit té cremar els monuments? i ¿per què mengem bunyols? Aquestes i altres més qüestions és ben segur que suscitarien altres històries il·lustrades interessants alhora que revitalitzarien l’aprofundiment de les festes i la cultura tradicionals. I llibres com aquest, sense dubte, són un impuls necessari perquè això ocórrega. Enhorabona.