Cada 19 de març, seguint la tradició, el foc s’engolirà els centenars de monuments artístics de fusta i cartó que durant una setmana s’han plantat a la ciutat de València. Aquesta cerimònia que marca l’acabament de la festa de les Falles, però, no seria possible sense l’assistència dels bombers, que vigilen les flames perquè no cresquen ni s’escampen més del convenient i que, contràriament al que és habitual, no acudeixen en sentir el crit d’auxili, sinó que estan preparats molt abans que el monument comence a cremar. És precisament amb aquesta explicació com Vicente Ferrer, editor de Media Vaca, acaba l’edició del poema il·lustrat ¡Fuego! del poeta Jan Brzechwa i la il·lustradora Agnieszka Borucka-Foks. La incidència sobre el cas valencià s’explica pel catàleg de veus en diversos idiomes (anglés, francés, italià, alemany, rus, àrab, xinés i èuscar) que s’hi inclou per a poder avisar en cas d’incendi quan s’està viatjant per l’estranger ja que, Ferrer prevé, aquest crit s’ha d’evitar durant la cremà de les falles. Aquesta, per tant, no és sols la publicació aïllada d’un poema amb imatges. Juntament amb les traduccions de la paraula foc apareix tot un seguit de raonaments al voltant del poeta, la il·lustradora, la troballa del poema i altres reflexions i deliris de l’editor que fan d’aquest un exemplar deliciós, únic i irrepetible.
¡Fuego! (Pali sie!) és un poema infantil molt popular a Polònia que comença amb un bomber que dorm en una torre i que, de sobte, és despertat per una mosca. Aquest inici tan peculiar és el desencadenant de totes les peripècies i els obstacles que els bombers, valents vencedors del foc, viuran al llarg d’una intensa jornada de treball. Malgrat que la primera intenció era publicar-lo conservant el text en polonés, els consells descoratjadors que va rebre l’editor l’espentaren finalment cap a la traducció al castellà («¿si ballem música en una altra llengua per què no podem llegir en una llengua distinta a la nostra?», es lamenta Vicente Ferrer). Malgrat les primeres reticències, la musicalitat i el ritme del poema original de Brzechwa es conserven en la versió traduïda que, amb la forma de romanç, conjuga eficaçment l’humor i l’emoció primigènies i convida a llegir-se en veu alta, fins i tot a interpretar-se i a representar-se. A més, cal seguir el consell de Ferrer i llegir també el poema en polonés que, per això, s’ha disposat al final del llibre.
Agnieszka Borucka-Foks va visitar la fira del llibre per a infants de Bolonya amb una maqueta del projecte que va fer sobre Pali sie! l’any 1999 mentre cursava els seus estudis. Aquell exercici acadèmic, va caure en mans de Begoña i Vicente, tots dos editors de Media Vaca, i, uns anys després, forma part de l’excel·lent col·lecció de llibres il·lustrats amb què cada cert temps ens sorprenen. La proposta gràfica de Borucka-Foks s’acobla magistralment amb el text de Brzechwa degut al llenguatge modern i expressiu de què es serveix. La combinació de fotografies, il·lustracions i dibuixos a línia i la incorporació de la tipografia com un element més de la il·lustració en delata la formació com a dissenyadora gràfica i no decep; el resultat estètic és sorprenent, d’una gran força i originalitat creativa, tant com ho és el text.
Però ¡Fuego! no és una història sobre els bombers i sobre el foc. Més enllà d’això, aquest llibre és el testimoni evident d’una forma d’editar molt personal; del gust per publicar un tipus de llibre il·lustrat transgressor i arriscat que explora horitzons diferents en la literatura infantil alhora que cerca lectors entusiastes i atrevits. El debat sobre els nombrosos prejudicis al voltant dels llibres per a infants, referents a l’edat adequada, els continguts idonis, la funció de la il·lustració, etc., són qüestions que des de sempre han preocupat els editors. Aquesta publicació els posa de manifest i es posiciona sense subtileses. Així, per a molts seguiran sent, com ells es defineixen, uns editors de llibres rars. Per a altres, en canvi, són el pont necessari per a arribar a tractar la lectura i els llibres il·lustrats per a infants amb l’exigència que es mereixen. Koniec (és a dir, fi).
