Aquest cap de setmana d’hivern, algunes pèrdues, potser pel fred que per fi ha arribat, estan més presents que no altres dies i per això, fugir de l’atracció que exerceix l’àlbum Cuando no estàs aquí, ha estat una temptació complicada. I, clar, aquest encís, finalment, m’ha portat a escriure sobre ell ara, en aquest precís moment, tot i que era en la llista de llibres que m’agraden i que esperaven pendents de comentar. La pujada al primer lloc d’aquest àlbum, per tant, és bastant raonable atés a l’estat vital en què em trobe submergida ja que, aquesta història no és sinó un recorregut anímic per aprendre que no hi ha res com la inicialment desitjada absència per valorar, de veritat, els que tenim a prop. En el meu cas, però, la situació és una mica distinta.
Així, l’editorial El Jinete Azul, que aprofite ara per a fer-li el meu petit homenatge per la lluita per intentar sobreviure en el dificultós món de l’edició, fa una mostra de la seua sensibilitat i de l’estima pels llibres ben fets amb publicacions com aquesta que, casualment, va eixir a la llum també un mes de febrer, però del 2012, obra de María Hergueta, com autora tant del text com de les il·lustracions. I el resultat és deliciós. La conjugació de tots dos llenguatges és, veritablement, delicada i exquisida i, amb tots dos, l’autora s’alça com una bona observadora del comportament dels més menuts amb una narració intimista i unes imatges carregades de simbolisme i de referències simpàtiques al dibuix infantil. De fet, la portada mostra la imatge d’una xiqueta ratllada amb un gargot roig, imitant aquest grafisme primitiu dels infants i com una metàfora d’allò que l’interior explica.
El cas és que, Cuando no estás aquí, és el relat egoista i innocent d’un xiquet després d’experimentar la plaent absència d’un familiar proper, que s’entén que és la germana, i les seues reflexions al voltant de la idea de la soledat. Amb aquesta finalitat, Hergueta sintetitza en frases breus i de llenguatge senzill els pensaments de l’infant alhora que construeix un discurs visual coherent i en consonància amb l’univers emocional del protagonista. És per això que les il·lustracions d’aquest àlbum no destaquen només per l’ús contingut del color i per la presència de línies que potencien l’horitzontalitat de la imatge sinó que, a més, s’aproximen al llenguatge pictòric infantil amb la presència de trets com ara l’evidència del ratllat del color, el gust de dibuixar sobre el ja dibuixat tal i com acostumen a fer molts infants i la compareixença habitual dels personatges incomplets, tallats pel marc de la pàgina. Tots aquests trets, tan els literaris com els plàstics, busquen, indubtablement, la complicitat amb el lector més menut i ho fan acostant-se al seu propi llenguatge d’una manera tan honesta com virtuosa.
Amb tot, la necessitat de l’altre, la felicitat de compartir jocs, contes i, fins i tot, culpes, acaba per guanyar a aquest desig esporàdic de soledat i independència que, com el protagonista, de tant en tant, els infants reclamem. D’aquesta manera, la imatge eloqüent d’una maleta juntament amb els peus d’una xiqueta acompanya les paraules «per això, ara que estàs ací…» i condueix cap a una última il·lustració encara més vitalista que la resta que componen el llibre que no requereix de cap paraula per entendre’n el missatge. Un final amable i optimista que, alhora, recorda als que ja som grans que hi ha qui, de vegades, ja no torna. Per això, ara que estem ací, aprofitem-ho.
