El final d’un viatge no és sinó el començament d’un altre, o això és el que vull pensar ara que el meu periple per la República Txeca queda tan enrere. Així, sotmesa de nou a la tirania del despertador i a l’exigència dels horaris i les obligacions, planejar una aventura nova és potser el remei més amable per a suportar l’aspra tornada a les costums vitals i habituals que, cada setembre, estem abocats a patir, els afortunats que podem fer vacances, és clar. Amb tot, i abans de cavil·lar la pròxima destinació, evocar aquells dies d’estiu en què el rellotge s’aturava i no hi havia res més a fer que perdre’s pels carrers de Praga i per la resta d’indrets que la geografia txeca em va descobrir, esdevé també un bàlsam efectiu per a contrarestar la rutina quotidiana a què tan ràpidament tendisc a desacostumar-me; una medecina aquesta dels records que, en el meu cas, es complementa deliciosament amb la revisió continua, i una mica obsessiva, d’aquells àlbums il·lustrats que vaig carregar en la maleta de tornada, com ara To je Praha d’Olga Černá i Michaela Kukovic.
Aquest és, de fet, un homenatge i una continuació de la coneguda sèrie de llibres de viatges per a infants del pintor i il·lustrador txec Miroslav Šašek (1916-1980). Es tracta, doncs, d’un àlbum il·lustrat que mostra algunes de les joies de Praga però sense cap pretensió de convertir-se en una guia estàndard de la ciutat. L’objectiu principal, doncs, és oferir un passeig per racons tan inoblidables de la capital txeca, com ara el Pont de Carles i la Plaça de la Ciutat Vella i explorar, també, altres cantons menys coneguts del centre fins als afores. Tot això mentre s’obté una lliçó d’història sobre alguns esdeveniments importants, com per exemple l’assassinat d’Heydric Zdroj, alhora que es revelen llegendes antigues i modernes, com ara el conegut mite sobre el Golem, un gegant creat per a defensar el gueto jueu. Malgrat que està escrit en txec i la desconeixença d’aquesta llengua dificulta, malauradament, la comprensió del text, observar de nou els monuments i els relats amagats de la ciutat una vegada s’ha visitat, es converteix en un plaer visual irresistible gràcies a la presència d’unes il·lustracions actuals i atractives que combinen la tècnica del collage amb la pintura.
Tanmateix, es tracta encara del primer àlbum il·lustrat d’una sèrie de publicacions amb què l’editorial txeca Baobab pretén retre tribut a Šašek, qui va crear dinou llibres de ciutats, com ara Venècia, Roma, Hong Kong i Edimburg, però que també es va atrevir amb països, com ara Israel, Irlanda, Austràlia i Grècia; tot un seguit d’obres originals, publicades en moltes llengües diferents arreu del món, que no han tingut el seu equivalent i que fan d’ell un dels autors més creatius i imprescindibles del món de la il·lustració. Altrament, ha estat també aquesta editorial qui ha començat a publicar els seus llibres durant els últims anys a la República Txeca, una editorial petita i familiar especialitzada en llibres infantils de qualitat que, des de la seua fundació, ha fet tot el possible per a restaurar la cultura del llibre pictòric a Txèquia i per a donar a conéixer al públic txec els il·lustradors més interessants dels segles XX i XXI. Consegüentment, Miroslav Šašek havia de ser-hi al catàleg.
Es va formar com a arquitecte a Praga perquè els seus pares no van aprovar que Šašek es convertís en pintor però, finalment, quan tot just començava en la literatura infantil, s’originava també el colp d’Estat de 1948 a Txecoslovàquia, fet que el va portar a emigrar a Múnic (va afirmar que seria feliç en qualsevol lloc i va acabar allí pel treball de la seua parella). Res no feia presagiar aleshores que els seus títols serien durant més de cinquanta anys dels més populars a la literatura infantil. El primer d’aquests, This is Paris, es va publicar el 1958, un àlbum amb una imatge encantadora i evocadora de la ciutat del Sena amb una estètica que desenvoluparia i perfeccionaria en la resta d’obres fins a aconseguir un estil únic. Qui havia de dir-me que, més de mig segle després, acabaria comprant a una llibreria de Brno, juntament amb To je Praha, un dels més coneguts com és To je New York; una distinció personal a Miroslav Šašek, de qui encara no tenia cap àlbum a la prestatgeria, un record de viatges encara més llunyants en el temps i, sobretot, una invitació a viatjar directament des del sofà de casa.
