Il·lustradores valencianes favorites (entre altres més)

Mar Hernández és l’alter ego deMalota, una il·lustradora de Jaén amb una consolidada trajectòria internacional que va arribar a València el 2006, una ciutat des d’on aleshores ha desplegat el seu llenguatge gràfic en projectes que van des de la publicitat i la il·lustració editorial fins a la ceràmica. Amb tot, hui vull destacar una de les darreres publicacions, Once upon a star (Little Tiger Group, 2018), un viatge poètic per l’espai en forma d’àlbum il·lustrat per a descobrir els orígens de l’univers i del Sistema Solar de la mà del vers narratiu de James Carter i d’unes il·lustracions explosives, atrevides deliciosament personals.

Núria Tamarit ha estat la guanyadora del Premi de Novel·la Gràfica convocat el 2018 per primera vegada per la Institució Alfons el Magnànim. Dues monedes (Andana, 2019) és el resultat d’aquest guardó, una proposta il·lustrada que ofereix una mirada amable cap a la realitat africana, tan vasta i complexa com fascinant en la seua idiosincràsia, que es presenta amb un estil espontani, expressiu, vivaç i marcadament mediterrani i amb la qual demostra una habilitat especial a l’hora de seqüenciar la pàgina i construir la narració. Tota una exhibició d’una maduresa artística realment captivadora que la confirma com a una de les il·lustradores valencianes emergents més destacades.

Nascuda a Villarta (Conca), fa molts anys que Cecilia Plaza regenta a València, juntament amb Diego, la seua parella, una botiga-taller al carrer Roters des d’on crea i dissenya tot un seguit de productes il·lustrats que reivindiquen la possibilitat de viure del dibuix, la producció artesanal, el comerç de proximitat i els valors de fer barri. Amb l’àlbum Llibret de falla (Onada, 2018), una història que ens apropa al vessant tradicional de les falles, es va estrenar en el món editorial amb unes il·lustracions elaborades amb llapis de colors que amplien el significat del text i ens traslladen fins a una València popular que, a hores d’ara, ja ha fet seua.

Laura Pérez es va donar a conèixer amb Náufragos (Salamandra, 2016). Es tracta del projecte guanyador del IX Premi Fnac Salamandra Graphic que va elaborar conjuntament amb el guionista Pablo Monforte. Aquesta és una obra sobre la nostàlgia pel temps passat i l’efecte de l’edat en la memòria i en nosaltres mateixa mitjançant una narració visual amb un grafisme acurat i una potència poètica sorprenent. Amb tot, la seua producció artística, en especial durant els inicis, ha estat lligada als mitjans de comunicació estrangers, tal i com acrediten les col·laboracions amb National Geographic, The Wall Street Journal i Vaniy Fair.

Raquel Catalina va estudiar Belles Arts a Madrid, la seua ciutat natal. Posteriorment, es trasllada a València on, després de cursar el postgrau d’il·lustració a València a l’ESAT (Escola Superior d’Art i Tecnologia) amb Carlos Ortín comença a col·laborar amb editorials com ara Andana, Thule, i altres. Les seues il·lustracions, fins i tot els esbossos, presenten un gran efecte evocador, una imprecisió poètica que està present en qualsevol de les seues composicions finals i que contrasta amb un domini tècnic francament elogiable. El 2018 va ser seleccionada per a Ilustrarte, la biennal d’il·lustració portuguesa i per al IX Catàleg Iberoamericà d’Il·lustració de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara.

Paulapé mostra en les seues il·lustracions una plàstica particular i una identitat pròpia. N’hi ha prou amb una sola mirada per identificar unes composicions singulars i de fons neutres on el protagonisme absolut l’assumeixen sempre les figures de traços senzills, personatges simpàtics que sobresurten en la imatge per l’economia de color, a base de tintes planes, i l’expressivitat gestual, tot i que, de vegades, també desperten el seu caràcter més crític. Això va ser i fou…(Andana, 2017), un recull de poemes d’Empar de Lanuza, és un exemple perfecte de la capacitat sintètica i creativa amb què defineix cadascun dels seus treballs.

Aitana Carrasco és una il·lustradora amb una personalitat estilística tan particular que que no deixa indiferent ningú que s’acosta als seus treballs. El gust pels collages i les evocacions dels efectes de la tècnica del gravat són dos dels elements formals que configuren el seu imaginari visual, però és sobretot una figuració de trets exageradament expressius i onírics allò que més la identifica. Al país de l’olivera (Sembra Llibres, 2018) és un àlbum il·lustrat a partir dels versos de la cançó de Xavi Sarrià on Aitana conjuga, amb una seducció plàstica, que li és innata, el lligam geogràfic de la narració amb una relació amorosa que s’arrela, creix i dóna fruits. Un exercici artístic realment suggestiu i una mostra excel·lent d’una manera de crear que, lluny d’abandonar, engrandeix i perfecciona amb el pas del temps.

Luna Pan admet que és molt exigent, perquè vol obtindre resultats satisfactoris. Fer una ullada ràpida a la pàgina personal de Luna Pantoja revela, doncs, una manera de fer que busca la màxima expressivitat amb la simplicitat del dibuix. Amb una paleta de colors càlida i definida i projectant una atmosfera molt concreta, l’autora de la imatge de la setena edició del festival «La ruta más corta», confirma en aquest treball, amb un cromatisme on dominen els roses i els liles i on exhibeix un deliciós ambient floral que es barreja amb els espectadors, que, efectivament, la disciplina és el principi d’una trajectòria que comença a poc a poc a consolidar-se.

Lirios Bou tot just comença a despuntar en el panorama de la il·lustració contemporània gràcies a una plàstica alegre, desimbolta i de colors lluminosos i vibrants que defuig de qualsevol ornament barroc i mostra personatges expressius i riallers pròxims al gust dels més menuts. Ramir el boxejador (Andana, 2018) esdevé, d’una banda, la seua primera immersió en l’àlbum il·lustrat i, d’altra, el primer projecte d’autoria pròpia, un relat que ens convida a desterrar certs estereotips i actituds i a descobrir alternatives per a solucionar qualsevol conflicte de manera pacífica mitjançant un personatge que encarna a la perfecció la idiosincràsia d’aquesta il·lustradora.

Ana Penyas, indubtablement, havia d’aparèixer en aquest recull, ja que és una de les grans il·lustradores del present, no sols pels nombrosos guardons que ha rebut sinó també per l’habilitat a l’hora d’abordar temes socials i polítics. La il·lustradora ha sabut fer de la seua manera de dibuixar un llenguatge visual amb el qual expressa l’experiència vital i el seu posicionament en el món. Un dels seus darrers treballs, Estamos todas bien (Salamandra, 2017), X Premi de Novel·la Gràfica Fnac-Salamandra Graphic és un exemple d’aquest posicionament crític des d’on reivindica la història de les dones de la seua família, unes dones que formen part de tota una generació silenciada que va haver d’enfrontar-se als anys més durs del franquisme.