La mort dels que ens estimem és sofriment i pena. Sempre fa mal. Molt. I acceptar aquesta absència esdevé un trànsit difícil que et condueix de l’angoixa emocional, la tristesa i el dolor a la racionalització i assimilació de la mort com el que és, inevitable.
La mort és també un tabú. Escriure sobre la mort o que aquesta esdevinga protagonista d’un conte infantil il·lustrat comporta, doncs, córrer un risc, potser sobretot des del punt de vista comercial, i no sol despertar massa interés editorial. Tot i això, al voltant de la mort s’han teixit múltiples històries, llegendes i contes. Blancaneus i La Ventafocs són narracions clàssiques que inclouen la mort d’algun dels familiars de les protagonistes. L’afany de superació i l’instint de supervivència de totes dues després d’una tragèdia com aquesta ens enfronta amb un drama humà bàsic com és la mort alhora que ens proporciona els mecanismes necessaris per sobreviure-hi mitjançant simbòlics suggeriments que s’amaguen en el text. Aquests són sols dos exemples significatius d’una tendència predominant a la literatura popular europea i que, malauradament, i durant molt de temps, ha estat apartada dels llibres per a infants.
En aquest sentit, llegir sobre la mort és viure-la anticipadament, preparar-se’n per a l’arribada. Però també és un espai per a confrontar les nostres pròpies experiències i descobrir amb els personatges de ficció que les nostres vivències i els nostres sentiments, són també els d’altres. El cor i la botella és un àlbum il·lustrat d’Oliver Jeffers que conta la història d’una xiqueta com una altra qualsevol, inquieta i curiosa, que gaudeix de la companyia del seu avi fins que, un dia, de sobte, descobreix una butaca buida. L’avi ja no s’hi asseurà mai. Aquest llibre de text concís i il·lustracions senzilles, sense artificis, que HarperCollins Children’s Books publicà el 2010 amb una edició delicada i de petit format ha estat editat recentment per l’editorial valenciana Andana. En ell es descriu la pèrdua tristíssima que tots els que som néts, més prompte o més tard, hem conegut o coneixerem.
Tot en aquest àlbum està suggerit. La manca de nom propi dels personatges és un recurs habitual en les obres de Jeffers i, en aquest cas, facilita, encara més, la identificació amb el que succeïx. Fins i tot la relació entre tots dos no està del tot definida. Reconeixem una néta i un avi per la manera en què es presenten, per la seua fisonomia. El conte, doncs, es planteja mitjançant senzilles metàfores visuals i textuals que s’hauran de desentranyar. El desencadenament del conflicte, de fet, no s’explica literalment sinó que s’arriba a ell mitjançant l’esquinçador silenci d’una il·lustració sense text que et glaça el cor. I, precisament el cor, és el que decideix guardar la protagonista en un lloc segur, a l’interior d’una botella, que es penjarà del coll per no haver de sofrir ja mai més, en una temptativa d’autoprotecció.
Però, és aquest el camí encertat? La fase del dol és l’etapa on més es deté Jeffers per mostrar la duresa que significa la mort d’un ésser estimat. Malgrat el desig de sentir-se millor, però, el fet de guardar el cor a una botella condueix la protagonista cap a una vida mancada d’entusiasme fins que, poc a poc, i a mesura que va creixent, se’n desperta la desapareguda curiositat infantil i la necessitat vital d’eixir d’aquesta letargia. Tot i això, i com a signe clar de la innocència dels més menuts, és l’encontre amb una altra xiqueta qui li retornarà aquest desig.
La recuperació de l’alegria i l’optimisme després d’un període de tristesa i de desordre emocional a conseqüència de la mort dels que ens estimem és representat per Oliver Jeffers mitjançant un dibuix caòtic i acolorit, format per multitud d’elements, que, a manera de la pintura abstracta simbolitzaria el procés de pensament dels infants, que és tot imaginació, interès, observació, experimentació i meravella. És a aquest punt on hem de tornar, de seguida que puguem. I llibres com El cor i la botella són una bona teràpia.
Hola Clara,
Et recomane aquest també: http://nubeocho.com/index.php/es/catalogo/56-el-arbol
Són molts els llibres il·lustrats que tracten de manera tendra la mort d’un esser estimat.
Pablo Albo y Pablo Auladell ho fan molt bé a Inés Azul, editat per Thule: http://www.pabloalbo.com/LIBROS/LIBROSines.htm
Bé, potser, ja els coneixes.
Salutacions i enhorabona pel bloc!
Moltíssimes gràcies per les teues recomanacions Ade! El de la raboseta no el coneixia i m’ha encantat i Pablo Auladell és un dels il·lustradors que més m’agrada! Salutacions!
Aquí tens una entrada al respecte que vaig fer al meu antic bloc: http://deqfagustlalluna-ade.blogspot.com.es/2011/04/llibres-infantils-que-tracten-la-mort.html
http://deqfagustlalluna-ade.blogspot.com.es/2011/04/lejoslluny-de-pablo-albo-y-aitana.html
http://deqfagustlalluna-ade.blogspot.com.es/2013/07/el-cielo-de-anna-es-un-mundo-onirico.html
Aquest últim m’encanta perquè és la filla la que anima al pare després de la mort de la mare. El de Lluny supose que també el coneixes.
Una abraçada,
Ade
No m’en recordava del de la Paloma Valdivia! Jo també el tinc! Caldrà preparar una altra entrada per ampliar aquesta! 😛
Jo seguia el teu bloc!
Una abraçada,
Clara
Clar que si! I encara queden molts més, de segur, perquè estava recordant un (no llibre il·lustrat) de Bromera: http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/l-olor-de-la-mare.html
Ara tinc aquest bloc: http://ade-lluneta.blogspot.com.es/
Pero l’actualitce molt de mica en mica. Espere posar-me cada setmana, fent alguna cosa nova.
Gràcies!