Un agost vaig viatjar a Berlín per a visitar una amiga i me’n vaig tornar amb la maleta plena d’àlbums il·lustrats de petit format i de preu reduidíssim. Visitar les llibreries berlineses em va descobrir una manera de fer llibres distinta, amb unes mides que s’allunyaven del gran format habitual amb què es solen presentar els àlbums, però amb la mateixa qualitat literària i artística. No debades, a principi del segle XX, l’escriptora i il·lustradora britànica Beatrix Potter desitjà impulsar un nou concepte de llibre, amb un format menut i il·lustracions grosses, amb la ferma intenció de fer llibres que «pogueren guardar-se a la butxaca». Amb tot, és des d’aquell viatge, que els àlbums il·lustrats de dimensions petites em tenen totalment captivada. És localitza-ne un i sentir el desig de tindre’l. I, precisament això, és el que em va passar amb Kina Taqueta. L’escala.
L’editorial Lata de Sal ha publicat en la seua col·lecció «Vintage» aquesta obra que fou escrita per Annie M.G. Schmidt i il·lustrada per Fiep Westendorp, dues amigues que, al llarg dels anys, crearen diversos llibres infantils considerats als nostres dies clàssics holandesos de la literatura infantil. Kina Taketa, es va pensar originàriament el 1968 per una empresa holandesa de productes lactis que buscava regalar als infants algun detall divertit i original per a promoure el seu negoci. Amb aquest propòsit, Schmidt i Westendorp els presentaren els personatges de Floddertje i el seu gos Smeerkees (noms que podríem traduir de manera literal com Polsosa i Taca). Malgrat que, en un principi, la proposta no els va convéncer degut als noms i els hàbits estranys d’aquests dos personatges que sempre anaven bruts, finalment, acceptaren i, les històries d’aquesta espècie de Pippi Calcesllargues holandesa creada a dues mans, es van convertir en un èxit literari.
Així, Kina Taqueta. L’escala explica que aquesta xiqueta sempre anava tota bruta, tret de quan acabava d’eixir de la banyera. Però mai no romania neta més de mitja hora. I, com ella, el seu gosset. En aquesta ocasió, la seua mare esperava convidats a casa i, com que no hi havia manera que estigués neta molt de temps, la tancà a la seua habitació amb l’esperança que es mantingués sense taques i allà es van quedar ben avorrits ella i el seu gosset. Però, tot d’una, va veure per la finestra com arribava un pintor, que recolzava una escala contra la paret de la casa i començava a pujar-hi amb dos pots plens de pintura. Kina Taketa va obrir la finestra, va eixir fora agafant fort el seu gosset i es va enfilar a l’escala. La continuació ja us la podeu imaginar.
Quan un àlbum nou arriba a les meues mans, me’l rellig i me’l remire incansablement. La màgia de la novetat el fa pujar en la meua escala de llibres pendents de lectura i, durant uns dies, adquireix el títol de preferit entre tota la resta. Tot i això, tret de l’encant del seu format menut, aquesta vegada, vaig relegar Kina Taketa a la prestatgeria privant-lo de les meues atencions fins que, fa pocs dies, de sobte, em vaig tornar a fixar en ell i, sobretot, en les il·lustracions.
Fiep Westendorp és una il·lustradora que sorprén. Les seues són unes imatges sense ornaments addicionals. En aquest cas, tot i moure’s en diversos espais com ara el bany, l’habitació o el carrer, la presència dominant dels fons blancs ressalta les figures sense preocupar-se de localitzar-los visualment en cap escenari concret. Sols alguns objectes com ara la banyera, una butaca o alguns altres elements decoratius de la casa les acompanyen i les contextualitzen amb elegància i senzillesa. Hi destaca també la brillantor del color, tan important com és en aquesta narració i especialment a partir del moment en què es vessen els pots de pintura, així com la seua aplicació al paper. A més, aconsegueix una gran expressivitat de les emocions dels personatges, inclòs el gosset. A rel d’açò, només s’ha d’observar la il·lustració final amb la mare com a única protagonista d’una imatge que no necessita pas paraules. Amb la seua aparença i el seu gest en tenim prou.
El seu estil és molt reconegut i es va mantenir constant al llarg de la seua extensa producció. Fou una pionera del disseny i la publicitat i l’influx d’aquestes disciplines es va deixar veure en les il·lustracions que ideava per als textos, sempre irònics i amb sentit de l’humor, de Schmidt, el seu tàndem perfecte. El més bonic d’aquest àlbum il·lustrat, en definitiva, ha estat assaborir-lo a poc a poc, sense l’ànsia que donen les coses noves i, reconéixer que, veritablement, les il·lustracions de Westendorp tenen un aire retro que resulta encantador. Caldrà, doncs, seguir coneixent-la.
