Alas (espai creatiu)

Podem dir que, Aurora Ruá arriba a la literatura infantil espentada per la crisi econòmica. Aquesta escriptora, il·lustradora i ara també llibrera és, abans de res, llicenciada en Dret i fins el 2011 va treballar com a gestora de cobraments de morosos. A partir de llavors farà de la seua afició la seua professió. Així, va abandonar amb fermesa les files de l’atur i, allunyant-se del que havia estat el seu àmbit professional, es va decidir a emprendre aquesta aventura. Sense dubte, una bona elecció i, a hores d’ara, compagina l’administració d’aquest espai literari i cultural amb l’ofici d’escriure.

¿Què és «Alas, espacio creativo»?

«Alas» és, d’una banda, una llibreria d’àlbums il·lustrats tant per a infants com per a adults. Jo sóc de l’opinió que hem de superar aquesta idea obsoleta que els llibres il·lustrats han de ser necessàriament infantils perquè hi ha publicacions meravelloses per als adults. Així, la llibreria es troba només entrar-hi i, al fons, hi ha un aula molt àmplia on s’imparteixen tallers de distintes disciplines artístiques com ara de ceràmica, de dibuix i de pintura, d’il·lustració infantil, d’escriptura, de fotografia, etc. Al llarg del curs escolar, durant la setmana hi ha unes classes regulars i, alhora, s’organitzen cursos de caps de setmana també. La bona acollida dels tallers ha fet que molta gent s’oferisca a impartir-ne sense haver d’anar jo a buscar-los. El més important per a mi és que el taller funcione i si és així, endavant. Aitana Carrasco i Julio Blasco, per exemple, són dos il·lustradors valencians que n’han impartit ací. La idea inicial era ser, fonamentalment, una llibreria que, de tant en tant, oferira algun taller però, amb la pràctica i el pas de temps, has de potenciar allò que funciona i, en aquests cas, els tallers atrauen molta gent més que els llibres i, per això, a hores dara, la llibreria s’ha quedat com un complement.

¿Com sorgeix aquest nom?

Prendre una decisió ferma i definitiva de quin seria el nom d’aquest espai no fou una tasca senzilla. Tenia un parell d’idees al cap i fins i tot, em vaig decantar per alguns però quan començava amb els tràmits de sobte descobria que ja estaven registrats ¡I això que jo em pensava que havia tingut una idea molt original! De sobte, un dia, mentre dibuixava el logotip de l’espai, que havia pensat que fos una libèl·lula, amb un cos allargat i les ales, vaig estar jugant amb diferents dissenys fins que… les ales, clar! En lloc d’eixir el logotip del nom va ser al contrari, el nom va eixir gràcies al logotip. Em vaig adonar que era un nom bastant suggeridor pel que fa a la imaginació i a la creativitat, precisament el que jo buscava amb la fundació d’aquest espai.

IMG_20150612_225700

Pel que fa a la llibreria, ¿quins criteris de selecció segueixes a l’hora d’escollir els llibres?

El criteri que seguisc és un dels més objectius: ¡Trie el que a mi m’agrada! A més, no han de ser necessàriament les novetats, ja que aquestes les sol enviar la distribuïdora i, la gran majoria de les vegades, el que m’arriba no m’entusiasma. És per això que, a la llibreria tinc sempre un fons de llibres d’editorials que seguisc, perquè em sedueix el que publiquen. Intente també tindre novetats però sempre seleccionades per mi abans. Tot i això, per als més menuts sí que tracte de buscar alguna cosa més comercial, com per exemple llibres amb textures o de cobertes i interior de materials més forts, perquè has de ser conscient d’allò que es ven, tot i que no és el meu ideal de llibre il·lustrat. En canvi, per a la resta d’edats, ja seguisc el meu instint, que potser m’equivoque i el criteri comercial no siga el més idoni. A més, aquest és un barri conformat sobretot per gent gran, que entren a la llibreria buscant llibres de Disney, una estètica diferent a la que tinc a la venda però, amb tot, preferisc fer cas dels meus impulsos.

Arran d’aquesta demanda dels productes literaris de Disney, ¿penses que és necessària una educació visual que ensenye a mirar des de perspectives diverses?

Els que compartim la fascinació per la il·lustració estem tan encisats per aquest món que pensem que tots ho coneixen tant com nosaltres, però no és així. ¡A mi m’han arribat a preguntar si tots els llibres que tinc a la llibreria els havia il·lustrat jo! I quantes vegades em demanen per a quina edat és un àlbum il·lustrat determinat. Jo entenc que les editorials els han de catalogar per edats i és la seua política comercial, però un àlbum il·lustrat és per a llegir-lo des dels zero fins els cent anys, ¡no tenen edat! La consideració dels llibres il·lustrats com a un producte únicament infantil, i que a més ha d’ajustar-se a certs paràmetres artístics, està encara tan present que sí, efectivament, pense que és necessari ensenyar que la il·lustració és per a tots els que vulguen gaudir amb ella i que, per suposat, es pot presentar amb estètiques ben diverses.

¿També hi ha best-sellers en els àlbums il·lustrats? ¿Quina opinió tens sobre aquest fenomen?

Sí, també n’hi ha i, a més a més, els venc. El marketing és fonamental en aquesta qüestió i provoca que dos o tres autors, que són els més coneguts precisament per això i que tots sabem qui són i, per tant, no vaig a anomenar-los, siguen els més venuts. La gent compra el que li posen al davant, el que primer els ha entrat pels ulls. Aquests llibres són una venda assegurada per al públic en general però aquells que busquen alguna cosa distinta són gent que ja tenen una formació en aquest àmbit, un coneixement més ampli que els fa buscar un altre tipus de llibre distint. M’ha passat, en alguna ocasió, oferir a algú que ha entrat buscant aquest llibres altres alternatives i, sorprenentment, s’han tancat en banda; prefereixen comprar allò que coneixen que no pas arriscar-se.

¿Podries anomenar algun dels teus àlbums i il·lustradors preferits?

¡Aquesta és una pregunta molt difícil perquè en tinc milers! Podria dir-ne alguns com ara, Emigrantes, de Shaun Than, un àlbum dels que inclouríem dins de la categoria de comercial però que a mi m’agrada molt, i L’arbre roig també. Pel que fa als il·lustradors, Gabriel Pacheco és un dels grans per a mi, Pablo Auladell, Ana Juan, Guridi… me’n deixaria molts en aquesta llista perquè cadascun d’ells m’agrada per una cosa distinta del seu estil.

¿Què recomanaries a algú que està introduint-se en els àlbums il·lustrats?

La meua recomanació dependria un poc de l’edat del destinatari de l’àlbum, de la predilecció per una temàtica o una altra però hi ha un parell d’un autor conegut com Niño Cactus, que escriu molt bé i, a més, és amic meu, que últimament els recomane bastant. El que recomane, com el que tinc a la llibreria, al cap i a la fi, és el que a mi m’agrada i, de vegades em fan cas i d’altres no tant. Per exemple, un dia va entrar un pare buscant un llibre per al seu fill. Finalment, i confiant en el meu consell, es va emportar un dels àlbums d’Oliver Jeffers. El més curiós és que les vegades que ha tornat el que ha fet és comprar la resta de títols d’aquest autor i ja no s’ha interessat per descobrir-ne de nous. La gent és molt d’idees fixes i fer-la canviar d’opinió no és gens fàcil.

¿La literatura infantil, i per tant els àlbums il·lustrats, són per a ensenyar o per a divertir-se?

Per a mi, un àlbum és per a divertir-se, per a passar una estona entretinguda. Trobe que al mercat hi ha una certa tendència per l’edició d’àlbums amb una finalitat didàctica o moralitzadora que, a més, estan fets des del punt de vista de l’adult que pensa el que l’infant necessita i potser no siga aquesta l’opció correcta. Jo preferisc els àlbums que distrauen, que entusiasmen i, si amb ells aprenc també alguna cosa, perfecte, però aquest no ha de ser l’únic objectiu. Seria un error.

Els nous suports tecnològics, ¿en quina mesura creus que afecten en l’edició en paper dels àlbums il·lustrats?

L’àlbum il·lustrat es concep com un llibre objecte idoni per a poder manipular, llegir, gaudir, mirar, etc. L’atracció dels infants per les tabletes, els ordinadors i les pantalles en general és evident però, malgrat tot, són dos passatemps que poden conviure. Tot i que els àlbums són un tipus de llibres diferents a les novel·les, que disposen de més versions digitals, en aquest format perdrien una mica la seua essència. Amb tot, pense que, de nou, és una qüestió d’educació i de voler transmetre, en aquest cas els pares cap als fills, el gust per la lectura.

Leave a Reply