Natalia Ginzburg expressa a Lèxic familiar, un llibre on la matèria literària es conjuga a partir de la vida i la realitat de l’autora, que cadascun de nosaltres guardem en la memòria tot un seguit de paraules, emocions i frustracions. Aquests sentiments i expressions tan íntims i tan nostres, però, són alhora un subtil catalitzador per a evocar una anècdota concreta d’un temps ençà que, en exposar-la ara i en companyia, esdevé un capítol més de la crònica compartida que es teixeix inconscientment en cada família i forma part de la seua quotidianitat. Així, a ma casa, sempre s’ha parlat, i molt, de la por exagerada de l’àvia Trini, tot insistint en contarelles com ara el moment en què el pare collia cireres dalt del cirerer i ella li suplicava que baixara. No perquè ell poguera caure-hi, que també, sinó perquè no volia estar allà baix a soles. S’ha de dir que, aquest moment tan divertit de recordar per a alguns com de patiment ho era per a la dona, sol acabar entre somriures i lligat sempre al fet que sembla que, en alguna mesura, l’hereva d’aquest temor malaltís no ha sigut altra que la que escriu.
![](https://llibreriaillustrada.com/wp-content/uploads/2020/03/M-1024x1024.jpg)
La protagonista de La Min no té por (Astronave, 2019) també pensa que és massa poruga, tot i que somia a ser tan espavilada, valenta i intrèpida com les seues quatre tietes, amb qui viu en una caseta al sí d’un jardí. Cada nit, a la vora del foc, escolta bocabadada les aventures extraordinàries que aquestes han viscut mentre fantasieja viure experiències paregudes fins que, de sobte, i sense poder-se resistir, un parell d’urpes l’agafen i l’enlairen enmig la foscor. Quan l’animal misteriós la deixa caure a terra, un mussol de proporcions gegants, aquest li confessa preocupat que el conill, el ratolí, l’escarabat, el saltamartí i els caragols estan en perill. Un monstre d’ulls ferotges i orelles enormes i punxegudes fa tota mena de malifetes i, a més, els vol caçar. Qui serà aquest ésser malvat que té a tots els animals esporuguits? Podrà Min fer alguna cosa per ells, malgrat la seua por?
![](https://llibreriaillustrada.com/wp-content/uploads/2020/03/IMG_20200305_093218_565-1024x1024.jpg)
Melissa Castrillón és l’escriptora i la il·lustradora d’un àlbum que presenta, efectivament, la superació de la por com a fil conductor d’una narració que desprén amabilitat, coratge i enginy. A mesura que Min rescata els conillets perduts, tranquil·litza els caragols atemorits i desenrotlla dels esbarzers la cua del ratolí, entre d’altres proeses, la xiqueta s’acosta cada cop més a la bèstia que ha provocat tot aquest enrenou fins a demostrar que no cal ser físicament molt forta per a ser coratjosa. Una bona lliçó literària amb una protagonista femenina, la qual cosa sempre és d’agrair, i un final feliç. Amb tot, lluny de moralines i d’alliçonaments ensucrats, aquest és un relat amb un llenguatge planer que busca la simplicitat formal i alhora la riquesa de l’expressió escrita, i també oral, per a imbuir a qui llig en tot un periple nocturn, imaginari i fascinant. El que s’espera en definitiva, d’un bon llibre.
Tampoc no deceben les exquisides il·lustracions a llapis, ja que amplifiquen el missatge visualment gràcies a un estil que fuig de qualsevol tendència imperant i atrapen pel seu caràcter renovador. La deliciosa personalitat cromàtica, el gust per l’ornamentació i el barroquisme vegetal i pompós són els principals atractius d’una manera de fer que es fusiona com cal amb un domini del llenguatge de l’àlbum excel·lent. Castrillón controla la doble pàgina i juga amb aquesta bé fragmentant-la en escenes magistralment encadenades, com ara la del rapte del mussol, bé mostrant imatges diferents, o bé servint-se de tota la superfície per a augmentar el clímax mitjançant la imatge, com ara en el cara a cara amb el monstre. Tot açò acompanyat, a més, d’un treball editorial francament elogiable en el qual he de destacar l’elecció tipogràfica i l’encert en fer-la partícip de la narració. Amb aquests precedents i arrossegant encara la fama de poruga i cagarina hauré de començar a confiar més en mi mateixa i acceptar aquesta herència com un estímul per a encara reptes nous. Ai, si l’àvia haguera conegut en Min!
![](https://llibreriaillustrada.com/wp-content/uploads/2020/03/IMG_1063-878x1024.jpg)