Després del 2020 més estrany, resulta inevitable començar el 2021 amb una llista ben llarga de desitjos i objectius nous, als quals s’afegeixen també els pendents que, malauradament, no s’han pogut assolir per la pandèmia. S’ha de reconéixer, que les expectatives, però, no són molt encoratjadores. I, els ànims, escassos. Massa incerteses encara i massa temps convivint ja amb un virus del qual en sabem ben poc, només que ens aïlla i ens allunya; ens debilita i ens fa emmalaltir físicament i mental. Amb tot, el començament d’any és sempre el moment de sembrar la llavor i esperar, amb paciència i voluntat, que germinen els brots, cresquen finalment els arbres i, sobretot, els fruits. I, malgrat tot, enguany, ha de ser així també, ha de ser tot com, de fet, s’explica a Una petita llavor (Akiara, 2020), una lectura reconfortant que ens anima a recomençar entre tant de desconcert.
«Hi havia una petita llavor que un dia va caure a terra. Era allà, mirant-s’ho tot, fins que alguna cosa va passar». Aquest és efectivament el començament de la transformació d’una llavor que dormia durant l’hivern i es despertava amb la pluja fresca i el sol de la primavera fins que es va convertir, per fi, en un brot que travessa la terra i irromp en el món. Ara bé, aquesta és alhora la història d’un petit brot, que va esdevenir un arbre, que va desplegar les arrels i es va omplir de branques, de fulles, d’insectes i d’ocells, que van fer caure amb el bec més llavor a terra. Sí, aquest és, en realitat, un àlbum circular; un àlbum que es desplega en forma d’acordió, que es llig per ambdues cares i de principi a fi o de fi a principi.
Inês Castel-Branco, l’editora, ha confessat que aquest títol ha estat un treball en equip, una feina coordinada entre tres dones que no és la primera vegada que col·laboren juntes, ja que Mar Benegas, l’escriptora, és una autora recurrent al catàleg d’Akiara Books, com també ho és Neus Caamaño, la il·lustradora, qui, a més, ha posat imatges a altres textos de la poeta. Una relació professional a tres veus que es fusiona ara en aquest projecte comú i es tradueix en una autèntica conciliació editorial, literària i artística amb la qual assoleix un objectiu fonamental: la depuració estilística. I, certament, s’ha aconseguit, ja que el resultat és un text concís i delicat, un conte sobre la fertilitat de la terra i el miracle de la vida on Benegas torna a jugar amb el llenguatge tot buscant, o, fins i tot, demanant, la sonoritat de la lectura en veu alta.
Aquesta síntesi textual es complementa amb les imatges de Caamaño, que s’eixamplen amb la mateixa premissa de simplicitat gràfica fent servir únicament el roig i el blau i unes formes esquemàtiques que no renuncien, però, a l’elegància i la gentilesa ornamental, sobretot en créixer el fullatge. Juntament amb aquesta conscient reducció cromàtica i formal, s’ha optat també per pujar o baixar la línia de l’horitzó com un altre recurs estilístic amb què distingir la història subterrània de la llavor i la del brot que es transforma en arbre. Una petita llavor es presenta, en definitiva, com un híbrid deliciós entre àlbum narratiu i informatiu, una exposició lírica del cicle de la natura, amb una enquadernació i un paper que permet descaragolar-lo i disposar-lo en l’espai com una escultura en què endinsar-se, la qual, als que ja som grans, després d’una relectura, i sense voler que sone a ximpleria, potser ens ajuda a trobar un poc d’esperança en aquest temps en què ens ha tocat viure.
